Últims quilòmetres de l'any

El 2011 s'acaba i una bona manera de rematar-lo és fent uns quants quilòmetres abans de les campanades.
Com ja acostuma a ser una tradició dels darrers anys deixarem que l'Escopinya Atlètica despedeixi el 2011, aquesta vegada des de dos punts. Tenim una escopinya a la Cursa dels Nassos de Barcelona i una altra més aprop, a la Sant Silvestre Barcelonesa de Sant Cugat. Les dues comencen a les 17:30h i serviran per agafar gana per sopar.

I després les campanades. Aquest any us proposem una alternativa per si no us agrada el raïm. 12 escopinyes ben amanides per entrar amb glamour al 2012.

Bona escopinya nova!

Tweet

Alerta amb els RPP aquest Cap d'Any

Aquest Cap d'Any cal tenir molta precaució! I no ho diem per l'excés d'alcohol i de festa sinó que pel possible atac d'alguns "rubinencs pels puestus" que com diu la dita han tornat a casa per Nadal, i ho han fet amb força.

Han arribat amb ganes de fer mal, conscients que d'aquí 4 dies tornen a marxar. Algun vingut de Noruega, *Perran Toca* veient la calentor que després no sembla procedent de les fredes terres nòrdiques. No patiu, no arriba disfressat de policia però sí que se l'acusa de "mani largui", així que les noies estigueu al loro! Altres com *Opiol Tarriga* intentarà les seves tècniques de gentelman seductor, o *l'Opiol Gatalla* amb un mostatxo molt sospitós.

Així que aquest Cap d'Any estigueu alerta amb aquests individus.

** Hem encriptat els noms dels personatges per mantenir el seu anonimat.

Tweet

Sis anys venerant el gall

Des de fa 6 anys el Nadal no és el mateix sense el Fifa del Gall. La sisena edició va ser de les més igualades i emocionants que es recorden.
La gran eucaristia del 25 a la tarda va reunir a 16 aspirants per fer-se amb el títol. Alguns més preparats que altres, alguns més gallitos que altres, alguns amb més enemics que altres. Tots amb l'objectiu de passar una bona tarda i reactivar velles disputes i rivalitats. Es van tornar a veure escenes de galls saltant i cridant gool com bojos, galls cap-coixos quan les coses no anaven bé. Alguns galls se'ls veia patir quan depenien de tercers. Galls clàssics lluny dels seus anys de glòria. I tot amanit d'espontànies fent-se un bany.

Finalment el torneig va ser revalidat per l'Ángel en una final d'infart que va arribar als penals. Un gran final per reafirmar que el torneig va ser l'autèntica salsa del Nadal.

Tweet

La felicitació prohibida

A falta de pocs dies per començar les festes, ens ha anat a parar als estudis de l'Escopinya el que havia de ser la felicitació de Nadal, oficial, de l'Ajuntament. Segons la font que ens ha informat el concepte girava entorn a fomentar la tradició del tió, a partir d'un bodegó molt nostrat a la ciutat per tal de fer-lo proper.
Així doncs, com podeu observar, en primer pla tenim a la molt honorable alcaldessa fent de Tió i amb la barretina catalana. De fons podem percebre una imatge de la nostra ciutat, que més concretament pertany a un quadre de l'artista rubinenc Xavier Espinola.

Desconeixem els motius que van descartar, finalment, aquesta felicitació, però els estem investigant.

Tweet

Rubinencs pels "puestus" :: Sebas Fuentes

Avui no viatgem massa lluny, a terres mallorquines on tenim instal·lat el Sebas amb la Paula, i que ens explica una mica la seva vida quotidiana.

Nom i cognoms: Sebastian Fuentes Rodriguez

Ciutat/país on et trobes? LLoret de Vista Alegre, Mallorca

Que hi fas a Mallorca?
Amo de casa (madona mallorquina amb penis) + escalar + socorrista 6 mesos a l'any + Patró embarcació de recreo PER.

Per quin motiu vas decidir anar-hi?
Aquesta pregunta necessita una resposta massa llarga, es pot concretar en amor o sexe, que es el que mou el món.

Tipus de gent que t'hi trobes?
Alemanys, mallorquins i catalans. Els autòctons són raritos per autòctons, els forasters (que és com ens diuen a la resta) són raritos per venir aquí a fer el pagès, normalment.

Lloc que cal visitar que no coneguem.
A Lloret res, és molt petit (la jutgessa és alhora bibliotecària, no te digo na y te lo digo to). A Mallorca cal cercar els llocs on no hi ha hotels.

Costum o tradició freak?
La inpuntualitat (la meva parella o porta molt bé aquest tema).

Una cosa que t'agrada d'allà?
La llum, els núvols i el mar i la costa.

I el que no suportes?
La inpuntualitat

Has fotut la pota amb la gent d'allà?
Mai!

Què fas en el temps lliure?
Escalar, córrer, hort...

La nit a Mallorca.
Dormint

La beguda del lloc.
Sóc abstemi ja fa temps, però aquí beuen herbes mallorquines, que és un orujo que fot una castanya que flipes, pel que he vist...

Un menjar del lloc.
Arròs Brut. Fantàstic.

Menges escopinyes allà?
Per sort el comerç marítim permet l'arribada de llaunes de conserves de tot tipus.

Quin pica-pica acostumes a fer allà?
El mateix que allà, es que estem molt a prop.

Tens pensat tornar? Quan?
En la conjuntura socio-econòmica actual parlar del futur no té sentit. Anem dia a dia.

Tweet

Un rubinenc a Londres

Rubí comptarà amb un atleta per els Jocs Olímpics de Londres 2012 que es disputaran el proper estiu, d'aquí que li posin el 2012.

Aquesta plaça no ha estat molt disputada amb altres rubinencs que hi aspiraven i que van quedar fora de la lluita per diverses raons. Raül de Castro el van descartar perquè ja no recorda on guarda les bambes. Miki Méndez trobava massa cara la festa a Londres. Jordi Simó va declinar perquè només competeix a nivell local. Inclús David Gràcia es va interessar ja que de tant en tant dóna una volta a la Llana però per problemes de passaport es queda a Rubí.

L'afortunat és el Carles Castillejo, atleta professional, que en la primera marató que corria va guanyar amb un temps de 02:10:09 i aconseguint la marca mínima per anar als jocs.

Tweet

Que brilli d'alt de tot

Aquest Nadal no us oblideu de posar un escopinya a l'arbre!

Tweet

Confirmem que ja funciona la il·luminació nadalenca

Ahir a la tarda es va inaugurar la il·luminació nadalenca dels carrers. Potser no ho us en heu adonat però confirmem que ja estan encesos. És possible que hageu de caminar una mica entre llum i llum però l'austeritat també afecta al Nadal.

Entrareu a carrers que veureu un llum i no cal que perdeu el temps buscant-ne més, com a molt un altre al final de carrer. Per fer això potser caldria valorar si estalviar-se'ls. De totes maneres per compensar la falta de llum han afegit les decoracions fetes als tallers de reciclatge i que són molt boniques, sí...

Tweet

Drim aterra a Rubí

Coincidint amb la campanya de Nadal s'inaugura a Rubí un nou establiment de la franquícia Drim, botiga dedicada a les joguines per a nens i nenes.
El nou establiment està situat a les afores de la ciutat, entre la carretera de Terrassa i l'Avinguda de l'Estatut, ocupant l'espai on hi havia la botiga d'esports Nil i molt a prop de la sala Salsa Latina on molts de vosaltres hi passeu molts caps de setmana.

El nou Drim pot perjudicar les ventes del petit comerç del centre. Un d'ells, el DAU, ja s'ha començat a moure preparant un exèrcit del G.I. JOEs  i HE-MANs per boicotejar-los.

PD: Perdoneu les referències a G.I.JOE i HE-MAN, no sé si existeixen encara, són els de la meva època, i de l'actualitat només em sona el Bob Esponja i no el vaig molt autoritari...


Tweet

Rubinencs pels "puestus" :: Pol Alonso

Aquesta setmana viatgem a Gal·les per decobrir la vida a Cardiff de la mà de Pol Alonso, un rubinenc fan de les bacteries.

Nom i cognoms: Pol Alonso Pernas

Ciutat/país on et trobes? Cardiff, Gal·les, UK

Que hi fas a Cardiff ?
Treballo a la universitat, manipulant bacteries i virus, però la veritat es que em passo la majoria d'estona sense fer gaire cosa. Tinc una beca Leonardo.

Per quin motiu vas decidir anar-hi?
Perquè no tenia res millor a fer i sempre va be veure món.

Tipus de gent que t'hi trobes?
Molts anglesos uniformats amb el que dicta la moda. No hi ha skaters, no hi ha hippies, no hi ha piesnegros, no hi ha rappers, no hi ha res de res. De tant en tant apareix algun punk rollo greenday o algun emo, però poca cosa més. I bastants estudiants, la majoria d'ells bastant pijos.

Lloc que cal visitar.
Cardiff no te gaire cosa... Molts pubs són dignes de visitar, però tenint cervesa a ca nostra no cal anar a beure-la a 1500 km. El castell del centre també està prou bé però val 10 pounds entrar. Cardiff només val la pena quan hi ha un partit important de rugby, llavors és festa grossa!

Temperatura?
Prou bé. Uns 12 graus ara al novembre. Plou bastant.

Costum o tradició freak del lloc?
Les escombres no es porten. La majoria de gent escombra amb una mena de raspall que requereix ajupir-se perquè no té mànec. La festa comença a les 7 i acaba a les 2. Els bars et posen els cubates amb dosificador, exactament 25 ml d'alcohol per cubata, els molt rates! La gent no és massa oberta, molt jiji jaja però ningú et convida a casa seva, com a màxim una birra al pub després del curru i cadascú a fer la seva. Hi ha un tipus de cervesa sense gas anomenada Ale que s'ha de bombejar perquè ragi del tirador, fent músculs. Està prou bona i no et deixa la panxa com un globus. Ah, rara és la birra que passi de 5 graus.

Una cosa que t'agrada d'allà?
Alguns pubs tenen sofàs i llar de foc. Els dies que fa sol tot és molt bonic, molt verd. És fàcil xorissar coses als supermercats. Alguns pubs la pinta val a 1'5 pounds, el que significa el litre de birra a 3 euros, i menges bé i barat. Hi ha un parc central rollo Central Park que sembla un bosc i està al centre de la ciutat.

I el que no suportes?
Es fa de nit a les 4 a l'hivern. Ningú parla gal·lès, està més mort que Kennedy. Cardiff té pocs habitants, però al ser tot casetes, aquí no es porten els blocs de pisos, és molt extensa i he de pedalar mitja hora del centre a casa. Alguns pubs fan pudor perquè tenen moqueta impregnada de segles de birres vessades. Les ties van totes iguals, amb kilos de pote, minifaldilla (el que no estaria malament si no estiguessin jamonas) i tacons de tres metres. Molt de leopardo. Molta festa pija.

Has fotut la pota amb la gent d'allà?
Doncs la veritat és que no... només has de vigilar de dir Sorry i Please a cada frase o si no s'ofenen.

Què fas en el temps lliure?
Bici (per collons), bec pintes, escric, vaig a fer algun viatget pel UK.

La nit a Cardiff.
Freda. Al centre, festa totalment pija amb noies amb poca roba caminant congelades. Recentment he descobert alguns pubs on posen reggae i funk que estan prou bé, o locals plens d'estudiants, com a la Student Union, on cada nit s'hi fa alguna cosa. De tota manera, a les 2 tothom cap a casa, excepte comptadíssims locals.

La beguda del lloc.
Pintes. Les millors birres, Hobgoblin (una Ale morena), Ghost Ship (una altra Ale, blanca) i Double Dragon (una altra Ale amb un sabor oliós molt bo). Totes de 4,5 graus. Stella és el que bec quan em vull tajar de veritat.

Un menjar del lloc.
Es menja com el cul en aquest país. Per dinar, un parell de sandvitxos de pa bimbo, una bossa de patates i una fruita. He vist penya menjar plats de patates rosses sense res més, només patates. O patates rosses i mongetes. Els caps de setmana es menja millor. El menjar típic de diumenge és el Sunday Meal, que consta de Beef, Gravy (una salsa feta amb el greix que queda a la paella després de coure el Beef), patates i verdures al vapor. I els típics esmorzars anglesos amb bacon, ous, i mongetes.

Tenen escopinyes allà?
Ni una per remei.

Quin pica-pica acostumes a fer allà?
No faig gaire pica pica. Amb les pintes no serveixen tapes, ni uns tristos cacauets.

Tens pensat tornar? Quan?
Torno al desembre, però intentaré buscar una feina per aquí i tornar a marxar.

Tweet