Hores de sensacions i emocions viscudes lentament al pas dels quilòmetres.
Des de les 8:30 que començava, amb la fresqueta de bon matí i els carrers buits, i fins al migdia amb la gent ja al carrer i el sol a d'alt de tot semblava que hagués passat tot un dia.
Mesos de preparació, per un sol dia, i amb el temor i incògnita de saber en quin estat et trobaries, després d'un setmana prèvia immobilitzat per un lesió inoportuna, començava el gran dia al so de l'himne de Barcelona, cantat per Montserrat Caballé i Fredy Mercuri.
Uns primers 15 km a molt bon ritme i sense cap dolor. Abans de la mitja però, primers símptomes de cuixes carregades, segurament produït per la setmana immobilitzat. Tot i això, i obligat a baixar un pel el ritme, seguia endavant sense problemes. Arribant al km 30 la pregunta que passava pel cap era si toparíem amb el mur, però aquesta vegada només trauria el cap tímidament del 34 al 39, permetint fer els últims 3 més frescos, també gràcies a la claca.
I coincidint amb el dia de Carnaval i amb la línia d'arribada a l'horitzó l'Escopinya va buscar una cabina de telèfon per convertir-se amb Super-Escopinya i creuar la meta amb 03:58:42.
Tweet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada